Ara li toca a la Rita i com que estem de febre recicladora, a veure si baixa la muntanya de roba destinada a convertir-se en una altra cosa, m'he trobat amb aquest "visillo" blau brodat.
En els seus orígens habia format part d'un vestit molt xulo de quadrets de coloraines, i això per sobre no m'acabava de fer el pes. El vaig tallar i guardar... doncs mira... al final li he trobat utilitat!!
Encara no li he ensenyat la faldilla a la Rita, a veure quina cara hi posa, potser la guardarem pel seu sant: Sta. Rita 22 de maig (per cert patrona dels impossibles, que ens va com a anell al dit a casa!).
Una roba blava que també feia mooolt temps que corria pels armaris i faldilla acabada!!
Evidentment amb la meva mania de marcar el darrera, en aquest cas, més per estalviar-me sentir que no sap com posar-se-la que res més, ja que les dues cares podrien ser el dabant.
Fins a la próxima.
Comentaris