N'hi ha un que aquest final de curs ha fet la seva primera obra de teatre a l'escola i de protagonista... No us penseu quatre frases nomès, però ens va deixar impressionats. De normal té una espècie de pànic escènic, quan es puja el teló posa cara de pòcker i es queda en blanc, però aquesta vegada ho ha fet genial (se'ns queia la baba!), això si no ha mirat ni una sola vegada al públic, Je,Je, Je.
Tota aquesta parrafada per dir que el seu personatge és en tabalet, per si no ho heu acabat de veure un conill.... Jo volia fer-li una diadema amb orelles, ben senzill tot plegat, però el pare de les criatures el va convèncer que era moooolt més xulo un gorro de conill que no pas una diadema.
I ja em teniu a les tantes de la nit cosint un gorro i emprovant-li adormit (sort que és com una marmota i no se'n va enterar).
Al matí em posa ullets i em diu: "mama els conills tenen rosa dins les orelles"... Ja us podeu imaginar el següent: mama a "tota pastilla" cosint el "rosa" de dins les orelles i una cinta amb velcro per assegurar que el gorro es mantingui a lloc durant tota l'obra.
Quan veus la cara de satisfacció final però, tot val la pena oi?
Comentaris